Nombrosos estudis han demostrat que tenir una mascota és beneficiós per a la salut.
És una relació que permet establir vincles poderosos amb un ésser que depèn exclusivament de nosaltres, i moltes vegades l’experiència de compartir amb ells acaba sent sanadora.
De fet, són usats comunament com un suport per a diferents tractaments. El dia d’avui parlarem una mica de la teràpia per a gent gran amb gossos.
Hi ha diferents entitats encarregades d’utilitzar gossos per ajudar gent gran amb malalties com l’Alzheimer o la senilitat, ja sigui perquè els ajudin en les tasques diàries o simplement perquè els acompanyin durant alguns moments del dia. Asseguren que l’ús dels animals és benèfic tant física com psicològicament.
Per combatre la solitud
No estaria bé dir que la vellesa i la solitud estan vinculades. De fet, hi ha famílies molt unides que romanen properes als seus membres majors, a l’igual que hi ha amistats que es conserven tota la vida i adults majors amb una vida social molt activa.
No obstant això, ja sigui perquè la seva família i amics viuen lluny, han mort o, per desgràcia, s’han desentès d’ella, hi ha situacions molt particulars en què una persona ha d’afrontar la vellesa sola.
Per a aquests casos és molt freqüent que s’utilitzin gossos com una manera de proporcionar una bona companyia, ja que aquests transmeten afecte i afecte, a més de convertir-se en un ésser que els acompanyarà la resta de les seves vides.
Igualment és terapèutic a l’hora de lluitar contra la depressió. Els gossos tendeixen a fer coses o a prendre actituds que ens acaben resultant gracioses i els poden pujar l’ànim encara en els moments més difícils.
Una cosa que també es té molt en compte és el poder sanador de les carícies. Acariciar un gos produeix una sèrie d’estímuls en el nostre cervell, ens fa produir endorfines, sentir-nos relaxats i ajuda a controlar l’estrès.
Estimulen el caràcter
El desenvolupament de malalties que afecten el correcte funcionament de certes zones de el cervell acaben afectant la manera en què una persona interactua amb les altres.S’ha comprovat que compartir amb gossos estimula el caràcter social de persones que s’han aïllat producte d’alguna condició o patologia. De fet, aquest tipus d’estímuls és tan efectiu que es recomana també per a les teràpies de nens amb autisme.
Sentir-se ocupat
Una cosa que és especialment important en l’ús de gossos a les teràpies per a adults majors es dóna enfront de l’sentiment d’utilitat i de responsabilitat que l’haver de tenir cura d’una mascota els deixa.
A causa de condicions pròpies de l’edat, com la pèrdua de la visió o d’habilitats motrius, així com el debilitament dels teixits, ossos i músculs, pot ser que les persones tendeixin a sentir inútils en la mesura que han de deixar de fer activitats.
Per aquest motiu, afegir una dosi d’activitats extra, com les passejades, l’alimentació i l’haver de jugar, millorarà notablement el benestar i la qualitat de vida de l’cuidador, sense comptar que físicament és molt recomanable, perquè els obliga a exercitar-se.
Quin tipus de gossos s’usen
Normalment per a aquest tipus de teràpies s’utilitzen gossos amb caràcter noble i lleial, que a més siguin atlètics, tinguin força i bona disposició per al treball.
És important que el gos seleccionat respongui amb rapidesa a les ordres. Igualment es prefereixen els gossos més afectuosos a aquells que són en extrem independents. A més, per raça s’han de reconèixer com a gossos equilibrats.
Dins d’aquest grup es troben els membres de la família Retriever, els Collie i una bona gamma de gossos d’atura, que acaben adaptant-se bé a la vida casolana, però també a una vida més activa, a més d’estar sempre molt disposats a treballar ia complaure al seu cuidador en el que necessiti.
Tot i això, els gossos que s’usen per a teràpia necessiten certa classe d’entrenament, especialment perquè, a l’ésser races grans, poden acabar fent mal a un pacient de manera involuntària.
En els retriever s’ha de treballar especialment en inhibir l’impuls de saltar amb les persones i als pastors se’ls ha de exercitar adequadament per evitar l’ansietat producte de l’acumulació d’energia.