Vivim en una societat que ignora o fins i tot reprova la faceta sexual dels grans. Molts ancians accepten aquesta norma no escrita d’el rebuig de l’amor i el sexe, amagant els seus sentiments sexuals i els seus desitjos a mesura que envelleixen.
Vivim en una societat que ignora o fins i tot reprova la faceta sexual dels grans. Molts ancians accepten aquesta norma no escrita d’el rebuig de l’amor i el sexe, amagant els seus sentiments sexuals i els seus desitjos a mesura que envelleixen.
PUC SEGUIR MANTENINT RELACIONS SEXUALS?
L’envelliment no porta per si mateix a la cessació de l’activitat sexual. Més aviat passa que diferents problemes mèdics, psicològics o socials interfereixen amb l’expressió normal de la sexualitat.
Els sentiments, els desitjos i les activitats sexuals són presents al llarg de tot el cicle vital. Les relacions íntimes humanes afirmen la pròpia vida i són vàlides al llarg de tota l’existència, incloent l’ancianitat.
Gaudint d’una bona salut i d’una parella amb la que desitgi compartir els seus moments íntims, els ancians poden retenir tant el desig com la capacitat de fer l’amor, cadascun amb les seves peculiaritats, fins al final dels seus dies, si és que així ho desitgen.
Quan un ancià ha mantingut una relació sexual satisfactòria en la seva vida adulta hi ha menys probabilitats que els canvis associats a l’envelliment l’afectin.
¿PERÒ QUÈ EM PASSA? NO SÓC EL MATEIX QUE FA ANYS:
Evidentment no. Amb el pas dels anys es van produint una sèrie de canvis en el nostre cos que és important que coneguem.
En els homes l’erecció es fa molt més lenta, disminuint també el nombre d’ereccions nocturnes involuntàries. Després de l’ejaculació, un cop desapareguda l’erecció poden passar dies abans que sigui possible obtenir una altra erecció completa. L’ejaculació es retarda per la qual cosa es redueix la possibilitat d’ejaculació precoç.
En les dones la vagina es fa més curta i menys elàstica i la mucosa més prima i fràgil, disminueix la capacitat de lubricació, fent que el coit pugui ser més dolorós, fins i tot produint-sagnat, i que augmenti el risc d’infeccions vaginals. És menys freqüent arribar a l’orgasme.
Però també és cert que tots aquests canvis arriben a una edat en què la situació personal, social i afectiva de la majoria de les persones s’ha consolidat. En aquesta situació, i amb el suport de la maduresa de les experiències viscudes, és possible aconseguir una adaptació més rica a aquestes modificacions del nostre cos. El premi és la capacitat d’obtenir una creixent satisfacció en les relacions íntimes.
L’AMBIENT EN QUAL VIU NO EM AJUDA:
Vivim en una societat que sobrevalora les idees de Joventut, Vigor i Bellesa; una societat que no és capaç de descobrir la bellesa i l’alegria de la maduresa. En aquest ambient algunes persones poden arribar a avergonyir d’experimentar o sentir desig sexual o de mostrar el seu propi cos. Però els grans que tenen una percepció positiva del seu cos i de la seva parella és més fàcil que mantinguin relacions sexuals satisfactòries que aquells que no en tenen.
L’accés a una parella es va dificultant. A causa de la major longevitat de la població és cada vegada més probable que els nostres avis es casin amb parelles sexualment incapaços; sobretot les ancianes, que normalment es tornen a casar amb avis de més edat, però en la gent gran no és tan estrany el matrimoni amb dones molt més joves.
No és fàcil que l’ancià tingui accés a un ambient adequat d’intimitat, sobretot si viuen amb els seus fills o en residències geriàtriques.
¿TOTES LES MALALTIES AFECTEN LA MEVA SEXUALITAT?
No totes les malalties disminueixen la capacitat sexual. La mala salut física o psíquica pot portar a una disminució de l’desig i a una alteració en la resposta sexual, sobretot les malalties que desfiguren el cos o alteren negativament la imatge corporal.
Malalties cardiovasculars: la gent gran amb malalties de cor no han d’evitar les relacions sexuals per pensar que posen en risc la seva vida, sinó acomodar les seves relacions a l’màxim possible sense que aparegui dolor al pit ni sensació de manca d’aire. No hi ha major incidència de mort sobtada durant el coit que a la resta de la població.
Hipertensió arterial: Amb una hipertensió lleu o moderada no cal restringir les relacions sexuals. Cal revisar els medicaments que es prenen per a la tensió ja que molts d’ells poden disminuir el desig sexual.
Malalties neurològiques: En els grans amb Malaltia cerebrovascular l’activitat sexual no és causa d’agreujament de la malaltia, la baixa autoestima, els problemes de mobilitat, de comunicació i la depressió freqüents en aquests pacients alteren la seva vida sexual. A la Malaltia de Parkinson no hi ha alteració de la sexualitat si els símptomes estan controlats. A les Demències poden presentar episodis d’inhibició o d’exaltació de la sexualitat.
Malalties pulmonars: Les relacions sexuals no s’alteren per la pròpia malaltia sinó per la falta d’aire, la mala oxigenació o alguns tractaments com els corticoides.
Malalties urològiques: Són més freqüents les infeccions urinàries després del coit. La insuficiència renal crònica produeix deteriorament de la funció sexual. La incontinència urinària no deteriora la funció sexual, però gairebé la meitat de la gent gran amb incontinència reconeixen no mantenir relacions sexuals per l’ansietat i la incomoditat que suposa la fuita d’orina no controlada durant el coit.
Malalties Osteoarticulars: No disminueixen el desig sexual, salvo per la presa d’alguns tractaments. El pacient ha de buscar la situació més còmoda que no li produeixi dolor.
Malalties Metabòliques: A la Diabetis la disfunció sexual és molt elevada (65%), principalment per les alteracions circulatòries i de la transmissió nerviosa. Les alteracions tiroïdals també alteren l’esfera sexual.
Trastorns Afectius: Un dels símptomes de la Depressió és la dificultat per mantenir relacions personals i sexuals plaents, alguns dels tractaments emprats també disminueixen el desig sexual.
¿TANTA PASTILLA NO POT SER BONA?
És cert que molts medicaments alteren la funció sexual normal. La major part d’aquests fàrmacs poden ser igual d’eficaços a dosis lleugerament inferiors i altres vegades es pot canviar a un altre medicament alternatiu dins el mateix grup de tractament, que tingui els mateixos beneficis, però no els efectes secundaris sobre la funció sexual. Consulti al seu metge.
Alguns dels fàrmacs que alteren la funció sexual A LA DONA són:
Augmentant el desig sexual: andrògens, ansiolítics benzodiazepines.
Disminuint el desig sexual: antihistamínics, barbitúrics, cimetidina, espironolactona, antidepressius tricíclics, clorpromazina, estrògens.
Empitjorament de l’excitació i orgasme: anticolinèrgics, antidepressius tricíclics.
Engrandiment de les mames: estrògens, antidepressius tricíclics.
I també alteren la funció sexual normal en L´HOME:
Augmentant el desig sexual: andrògens, diazepan, levodopa, haloperidol (baixes dosis).
Disminuint el desig sexual: els fàrmacs antiandrògens emprats en el tractament de el càncer de pròstata i els medicaments esmentats abans i que afectaven la dona.
Impotència: anticonvulsivants, alguns antibiòtics, antiarítmics, alguns antihipertensius (diürètics, betabloquejants, calcioantagonistes), ansiolítics, hipnòtics, antidepressius, antipsicòtics, levodopa, liti, analgèsics opiacis, anticolinèrgics, antiespasmòdics, metoclopramida, clofibrato, naproxèn, estrògens.
Disminueixen l’ejaculació: anticolinèrgics, clonidina, estrògens, antidepressius tricíclics, tiazida, tioridazida.
Disminució de la testosterona: digoxina, haloperidol (altes dosis), liti, espironolactona.
Priapisme: heparina, fenotiazidas.
¿Es contagien MALALTIES PEL SEXE?
La normalitat en les relacions sexuals en l’envelliment manté els mateixos riscos que tenen a qualsevol edat respecte a les malalties de transmissió sexual, són les mateixes, amb els mateixos mecanismes de transmissió i de prevenció.
COM HE D’ACTUAR?
La sexualitat s’ha de viure en aquesta època, com en totes, amb comprensió i, el que és més difícil, amb acceptació. Integrant els canvis inevitables i incorporant-los a l’activitat sexual de forma positiva, la freqüència, el temps dedicat a les carícies i a l’estimulació. Superant els condicionants culturals, l’aspiració de veure gent gran sense interès sexual, el «avi» que només llegeix el diari i juga a l’tuti, i la «àvia» que només fa ganxet i un pa de pessic boníssim.
La sensibilitat cap als canvis de l’altre membre de la parella faran més satisfactòria per a tots dos la relació, dialogant i compartint les experiències diàries, com a qualsevol edat.
La sexualitat no s’ha d’interpretar com rendiment quantitatiu. La valoració de la quantitat de coits o d’orgasmes només és pròpia de la sexualitat immadura. Encara que també convé buscar la manera en què l’activitat sexual coital sigui tan satisfactòria com sempre, o més. I per a això és fonamental el parlar de les nostres limitacions amb el metge que ens ajudarà en l’ajust dels medicaments que puguin ser modificats, en la solució dels problemes que siguin solucionables. A vegades és tan senzill com una crema d’estrògens per lubrificar i vitalitzar la mucosa vaginal de la dona, i altres no tan senzill des de la utilització dels últims tractaments farmacològics com el Viagra i les injeccions intracavernoses (sempre amb valoració del seu metge), fins ajudes externes com les bombes de buit i les pròtesis. Sempre sol·licitar aclariment de tots els nostres dubtes, sense cap vergonya. I, per descomptat, mai … MAI! acceptar la frase «I a la seva edat què vol …?
Font: http://www.igerontologico.com/salud/gerontologia/sexualidad-tercera-edad-6546.htm
