Antonia Zamora (Llerena-Badajoz, 90 anys) i Mercedes Arenas (Sevilla, 80 anys) es van conèixer fa poc menys de tres anys a la residència Sant Joan de Déu de Sevilla. Des de llavors, són «íntimes». «Sembla que ens coneixem de tota la vida», assegura Antonia que, malgrat la seva edat, destaca per una sorprenent lucidesa, memòria i perfecte estat cognitiu. No obstant això, des de fa uns mesos, les dues amigues baixen juntes a esmorzar i, a el terme, es refugien en el nou taller terapèutic que ha posat en marxa la residència, on realitzen activitats: Mercedes i Antonia reben a El País amb un nadó de vinil en els braços. L’efecte és colpidor: els ninots tenen una aparença tan real que confonen el primer cop de vista. Les dues, però, són conscients que no es tracta d’un nen amb vida – «No pretenem infantilitzar als nostres residents», asseguren els terapeutas-, però els ajuda «a no estar tot el dia parades».
«Les dues hem estat modistes i sabem cosir robeta, fer peücs, arreglar cremalleres … Ens han habilitat una sala amb unes màquines de cosir per vestir els nadons i així portem el temps aquí d’una manera molt agradable», explica Antònia. Aquest és només un dels «efectes positius» de la teràpia basada en la memòria emocional que la Residència Sant Joan de Déu ha posat en marxa a Sevilla i Granada, amb una mica més de 160 interns, a través de l’estimulació amb nadons hiperrealistes. «En principi va estar pensat per als més grans amb més deteriorament cognitiu, Alzheimer i altres variants, però aviat ens vam adonar que era una activitat a la qual s’acostaven també els residents més autònoms: la sensació de benestar és molt gran, des coserles roba a agafar-los en braços i passejar-se amb ells «, explica la psicòloga de centre de Sevilla, Ana Belén García.
García presenta aquesta teràpia com «un complement molt afavoridor a l’hora de treballar les emocions i l’afectivitat», ja que aconsegueixen que persones amb episodis depressius, trastorn de l’estat d’ànim, amb estats d’agitació o de deambulació a causa de l’Alzheimer, «es connectin amb el seu entorn a través dels nadons «. Els terapeutes de Sant Joan de Déu, prossegueix García, «sempre hem estat pendents del cognitiu, de la motricitat, però ens vam adonar que estàvem treballant molt poc l’àrea emocional dels nostres pacients». La psicòloga es refereix als símptomes afectius derivats de la degeneració cognitiva, com l’apatia, el desinterès, l’ansietat o la tristesa, «molt propis dels grans que pateixen aquest tipus de malalties i demències». Segons assegura García, el treball amb aquests nadons genera en els grans un benefici emocional de «gran impacte», ja que «bolquen l’afecte en ells i comencen immediatament a generar sentiments de benestar».
«Tots els dies, els majors treballen en grup amb aquests ninots hiperrealistes», afirma la psicòloga. En concret, se’ls proposa que facin algunes activitats que els permeten mantenir en forma les seves habilitats de la vida diària, de manera que a l’benefici emocional cal sumar-li el funcional, amb el desenvolupament d’activitats que treballen la motricitat fina i gruixuda dels pacients : «Des seleccionar quina roba posar-li a el nadó segons la temperatura i l’estació de l’any, que els ajuda a treballar aspectes com l’orientació espai-temporal; fins abrocharles els botons i pujar-los les cremalleres, de manera que milloren el moviment de les mans «, apunta la psicòloga.
Nadons Reborn
Gran part de l’èxit d’aquesta activitat rau en les especificitats dels nadons hiperrealistes amb què treballen els terapeutes de Sant Joan de Déu. Dissenyats de manera artesanal per l’artista sevillana Ana dels Àngels sota la marca BebéReborn, es tracta de peces úniques realitzades en vinil i vidre mòlt que reprodueixen a la perfecció -en grandària, pes i consistència- l’aparença d’un nounat. «Si agafes a un d’aquests nadons, tant pel tacte com pel pes, un té la sensació que té en els braços un nen de veritat», explica Ana Belén García, que insisteix de totes maneres en què la intenció de la teràpia mai és «enganyar als residents». «Cada un agafa als nadons i experimenta unes sensacions o percep una realitat, en funció al seu deteriorament cognitiu, però mai se’ls diu que siguin reals», matisa.
La dissenyadora, per la seva banda, treballa amb una base -cap, cames i braços- que exporta des d’empreses especialitzades en Estats Units i Holanda i, posteriorment, s’encarrega al seu taller de Sevilla de donar-los una aparença «el més real possible», assegura. Aplica fins a 15 capes de pintura – «I cal enfornar cadascuna d’aquestes capes», explica l’autora-, mentre que les pestanyes i els cabells s’empelten 1 a una de manera manual. D’aquesta manera, els nadons reborn triguen una setmana a fabricar-se, «i si és amb pèl, un mes», precisa Ana dels Àngels.
Segons assegura l’artista, per a la residència Sant Joan de Déu ha treballat amb els nadons «de faccions més dolces» i «d’ulls tancats», que és com va ser aconsellada pels terapeutes per aportar major sensació de benestar als residents.
Font: https://elpais.com/elpais/2020/01/22/sesenta_y_tantos/1579716394_467399.html
