Donato, migcampista que va vestir fins als 40 anys la samarreta de l’Esportiu de la Corunya, autor d’algun dels gols més importants de l’equip corunyès en l’única ocasió en què va aconseguir el títol de Lliga, té altres històries més importants per explicar sobre futbol . Vivències que el van portar a voler estar el cap de setmana a Tarragona al costat dels 576 futbolistes (més que mai) de la Laliga Genuine Santander. «Jo jugava a futbol al Brasil amb el meu oncle matern. Tenia síndrome de Down. Ara veure’ls a ells podent disputar una lliga com aquesta, veure el que ens ensenyen des del camp … No hi ha preu que pugui pagar el que estic vivint aquí avui «, diu emocionat.
Donato acompanya per primera vegada als jugadors i jugadores amb discapacitat intel·lectual de l’Dépor, als que va descobrir en un partit quan el seu conjunt de veterans va jugar contra ells. Ràpidament va enllaçar sentimentalment amb la seva infància i el seu oncle. I es va capbussar en el projecte. Va viatjar amb ells de La Corunya a Tarragona per a la jornada inaugural de la tercera temporada de Laliga Genuine Santander. Un cap de setmana de convivència que reuneix -entorn de la pilota però també en els bungalous i al menjador, 24 hores a el dia junts, companys i rivals- a 36 equips, unes 800 persones en total, comptant a tècnics i la resta de l’ personal. «Tant de bo altres exjugadors coneguin el projecte i decideixin venir i donar-li suport. Aprendran molt», diu Donato. És dissabte al matí, la pilota roda i ja és el protagonista, però l’experiència va començar el dia anterior.
Els equips van arribant a degoteig al llarg de divendres a l’resort de Cambrils (Tarragona) que donarà aixopluc a tots. Els més matiners no aguanten les seves ganes de pilota i es llancen a una patxanga a la pista de futbol sala, mentre altres companys s’acomoden en les cabanes que comparteixen o bé descansen. A la tarda, diversos autobusos els van portant en direcció a al Nou Estadi de Tarragona, llar de el Nàstic de Tarragona, amfitrió de la jornada. Al pavelló limítrof, on els equips es concentren i preparen les seves banderes per a la desfilada, el Fundació Rayo Vallecano es baixa de l’escenari. Acompanyats per la mascota de Laliga Genuine Santander, Komoyó (dissenyada pels propis jugadors), han cantat al karaoke La vida pirata és la vida millor. «És que ens la sabem millor que l’himne de l’Rayo!», Diuen els futbolistes. A ells els succeeixen amb el micròfon un parell de nous participants, com són el Granada i el Getafe, i els seus equips s’esgargamellen amb entusiasme rocker. Quan sonen les estrofes que El Arrebato va compondre per al Sevilla a tots, sense excepció, les coregen. «Visca Osasuna, visca el Saragossa, visquin tots els que esteu en Laliga Genuine!», Crida un jugador vermell que s’ha fet momentàniament amb el micro.
Al túnel cap a la gespa als jugadors els saluden dos convidats sorpresa, Mingo i Rosona, els nanos de l’Nàstic, capgrossos que representen el club tarragoní en les seves festes patronals de Santa Tecla, especialment desplaçats per donar la benvinguda als participants en Laliga Genuine Santander. Estan exultants, són, aquest instant, estrelles. Ja dins, els espera una batucada amb tambors, una multitud a la grada i el president de Laliga, Javier Tebas, al camp. «Vam començar sent només 18 clubs i avui presentem a 36, estic segur que la força d’aquesta lliga és imparable».
Als 30 que ja van disputar la segona edició, que va tenir com a guanyador esportiu a la Fundació Celta Integra i com a vencedor en valors, per segon any consecutiu, -en Laliga Genuine Santander es puntuen tant gols i resultats com joc net i actitud fins i tot de la afició- a l’Athletic Club Fundazioa, s’han sumat sis: Elx CF, Granada CF, Getafe CF, Tenerife, Cadis CF i Real Betis Balompié.
Francisco Chico Segundo, que de 1995 a 1999 va ser jugador de l’Cadis a Segona B, abans de recordar anècdotes de la jornada dels seus pupils afirma: «Mai vaig creure que el futbol em tornés a brindar una cosa així. Observar-et fa recordar el que és important a la vida «. Rememora Segon com un dels futbolistes gaditans, Miguel Ángel Mangano, que es fa dir Z9 i va aconseguir popularitat a la província gràcies a protagonitzar el curtmetratge Jo sé cosetes (és amic de Joaquim o Marc Bartra, per exemple), es va acostar al menjador a una jugadora de l’Sporting de Gijón. «Em coneixes ?, sóc futbolista, actor i poeta». Z9 va acabar recitant davant dels presents per declarar-se. «Z9 sol repetir que no va arribar a professional d’això perquè el va detenir una lesió: 1 salpicó de menisc. És un fenomen, ell i tots els seus companys, que de debò han complert un somni a l’enfilar un passadís per enfrontar-se a equips en representació de l’ Cadis CF «.
Diu Fernando Massa, el seu entrenador, que l’aventura groga va tenir un enorme seguiment en xarxes socials, que van generar la mateixa atenció que acostuma a portar-se la primera plantilla. Massa, que porta més de 20 anys entrenant a nois amb discapacitat a l’una que en futbol base, diu que s’aplica a ambdós un principi semblant: «Guanyar, però no de qualsevol manera. Un rival és un company amb una altra samarreta. Cap títol compensa deixar-se pel camí dels valors «.
Els pupils de Manuel Torres, tècnic de l’Granada CF, van sucumbir els dos primers dies de competició a les nàusees i vòmits dels nervis i es van sobreposar a força de PRIMPERAN. «Qualsevol altre s’hauria quedat al llit, però no hi havia qui s’allunyés a aquests nois de camp», explica Torres. Després d’haver entrenat a el primer equip quan disputava la Segona B o a la selecció andalusa, era la seva primera vegada amb jugadors amb discapacitat intel·lectual. El resultat? Ja ha tractat amb Enca Jiménez, de la Fundació de l’Granada, la possibilitat de muntar una escola per a fins a 100 futbolistes d’aquest perfil. «Jo els deia: Som una família. No per on sou vosaltres. Perquè en el terreny de joc, quan perds una pilota, no va a ser el teu pare qui corri per ajudar-te a recuperar-la, sinó el teu company. La teva família, mentre jugues a aquest esport, és la que està en el rectangle, i ells responien amb esforç, guanyant seguretat en si mateixos, atrevint-se a equivocar-se. Tinc un central que és més gran fins i tot que jo [més de 50 anys] i després de cada partit em preguntava: ¿ ho he fet bé? a la fi de l’campionat, tornant a l’autobús, va repetir la pregunta: ¿he fet bon campionat? Sí, i no només al camp. i em va dir: Sóc bona persona? només vaig poder dir-li: Si fossis tan bon futbolista com a bona persona ets, hauríem pogut guanyar només amb tu no només a tots els equips Genuine, sinó a qualsevol de Laliga Santander «.
A veure els partits de Reial Betis Balompié en el complex de Salou on es va disputar aquesta jornada inaugural es va desplaçar la penya bètica de Tarragona, que va voler fer costat en la seva primera participació a l’equip verd-i- blanc. «Per al club, els integrants de la Genuine són com una secció més», diu Rafael Muela, responsable de projectes de la Fundació de l’Real Betis Balompié, que compta l’emoció dels jugadors als vestidors segons abans de saltar a la gespa, quan tots prorrompre en ànims a la seva companya Anita quan va saber que seria titular, o l’orgull de Rafa en cada pilota, amb el deu a l’esquena i l’escut de l’Betis tatuat al pit. «Alguns no van poder evitar les llàgrimes d’alegria a l’saber-se convocats», relata Muela. Tres dels seus jugadors havien vestit en edicions passades la samarreta de l’Sevilla. En Laliga Genuine Santander, fins i tot la rivalitat veïnal més pura cobra un sentit diferent. Mola, que diu que els jugadors tenen consciència que mostrant esportivitat també estan «ficant gols en nom del seu Betis», afegeix que no estaria malament que abans que els equips de Laliga Santander de la ciutat disputaran un derbi, ho fessin, com exemple, els conjunts Genuine.
Sevilla FC i Real Betis Balompié tindran oportunitat de demostrar més motius pels quals el futbol professional ha de prendre nota dels futbolistes de Laliga Genuine Santander, ja que Sevilla serà la següent seu de la competició, de l’31 de gener a el 2 de febrer (a la ciutat esportiva José Ramón Cisneros Palacios, de l’Sevilla FC) i de el 28 de febrer a l’1 de març (a la ciutat esportiva Lluís de el Sol, de Reial Betis Balompié).
Font: https://elpais.com/deportes/2019/11/18/es_laliga/1574077116_613159.html