Catalunya és la comunitat amb més dependents als llimbs. El 31 de desembre de l’any 2018 hi havia 75.141 persones que tenien reconegut el dret a la prestació, però encara estan esperant per això. I la pràctica majoria, el 72%, són persones grans. Paral·lelament, la comunitat catalana figura entre les que tenen menys places públiques de geriatria i, a més, les privades són de les més cares de l’Estat. A la pràctica, qui no té diners per pagar la residència es queda a casa, i opta per les ajudes als familiars que en tenen cura. A Catalunya, suposen ja la meitat de l’total. Segons els professionals de el sector, els grans passen els últims anys de la seva vida sense ajuda professional i desatesos.
Aquestes dades, disponibles al Portal de la Dependència, els ha fet públic aquest dimarts la patronal de les residències, l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), que ha demanat augmentar la despesa social en aquest àmbit. La seva presidenta, Cinta Pascual, ha recordat que hi ha una prestació social, de fins a 700 euros, que permet que les persones en llista d’espera puguin pagar-se algun servei, tot i que difícilment puguin pagar-se una residència a Catalunya. «Si augmenten aquesta paga solucionaríem gran part de el problema», ha reclamat.
«No s’està prenent de debò»
Un estudi, que s’ha presentat a tot Espanya sobre el Caos de la Dependència, apunta directament a Catalunya. La presidenta de l’ACRA ha demandat a la Generalitat que prengui cartes en l’assumpte, de manera urgent. «No s’estan prenent seriosament el tema, haurien de crear una conselleria de Gent Gran, perquè cada vegada hi haurà més persones dependents», ha assegurat Pascual, que ha confirmat que els recursos estan saturats. De fet, cada dia moren 6 catalans esperant una plaça en un geriàtric.
Poques residències públiques i privades molt cares
Després de Cantàbria i la Comunitat Valenciana, Catalunya és la tercera comunitat amb menys places de residències públiques. Representen tan sols el 20% de l’total. I a més, el 80% de places privades per a la cura de majors són de les més cares de l’Estat. Amb IVA, una residència de mitjana costa 2.013,94 euros per persona. És la cinquena amb el preu més alt. Destaca el País Basc, amb un cost de gairebé 2.500 euros per persona, encara que en aquesta comunitat el 32% de les places en geriàtrics són de titularitat pública.
Hi ha una paga que serveix per suplir, al menys, la llista d’espera per a les persones dependents. És la coneguda com la PEVS (prestació econòmica vinculada a el Servei), que es gestiona amb molta rapidesa i que serveix per pagar un servei privat als que estan en llista d’espera. Tant si són ajudes a residència, atenció professional a casa, o centres de dia.
El problema és que els diners d’aquesta prestació és molt baix. Les persones amb major grau de dependència cobren 700 euros; els que menys, estan al voltant dels 300. «Amb aquests diners és impossible entrar en una residència o pagar a algú per fer-se càrrec de la persona», ha explicat Pascual, que ha demanat que aquest ingrés s’ha d’augmentar de «manera urgent». «Ens ajudaria a resoldre aquesta crisi», ha reblat.
La meitat dels dependents és cuidat per un familiar
Després d’aquest panorama, un gran gruix de les persones amb aquesta situació opten per la prestació de Cures No Professionals, que està en els 400 euros per persona a càrrec. És a dir, són familiars que deixen els seus llocs de treball per a, majoritàriament, cuidar els seus majors. A Espanya, el 38% dels dependents que rep alguna ajuda opta per un cuidador familiar. A Catalunya aquest percentatge puja a el 52% de l’total de dependents, 80.0000 persones. En canvi, les prestacions per pagar residències «d’urgència» només l’assumeixen el 9% dels catalans que cobren alguna prestació de dependència.
Hi ha altres comunitats amb majors índexs d’ajudes a cuidadors no professionals que Catalunya. A Navarra són el 72% de l’total, a les Balears el 67% ia Múrcia suposen el 65%. La patronal reivindica la professionalització d’aquest servei. «Els familiars no tenen la formació ni els mitjans suficients», ha insistit Pascual.
Suplint la desinversió estatal
Aquest informe també posa en evidència que les comunitats autònomes estan suplint el desinterès, a el menys econòmic, que mostra l’Estat. Segons la llei, la dependència s’ha de finançar a l’50% entre l’Estat i les comunitats autònomes. A Catalunya, per cada euro que inverteix el Govern central, la Generalitat posa 5. En percentatge, és la que rep un pitjor tracte: l’Estat només posa el 16% de l’total de la despesa. Se situa a el mateix nivell que Castella-la Manxa, percentualment, encara que allí només un 10% dels dependents esperen rebre els ajuts demandades.
Les comunitats que surten més ben parades en la inversió estatal són Galícia i Ceuta i Melilla. No obstant això, allí la inversió de la comunitat autònoma segueix sent excessivament alta, del 75%. Així doncs, la mitjana estatal, segons aquest estudi, revela que l’Estat incompleix la llei de la dependència en totes les comunitats. Un 19% d’inversió, contra un 80% de les autonomies. Per cada milió que es deixa el Govern Central en dependència, les autonomies posen 05:00.
Resoldre la burocràcia
La patronal de el sector també lamenta la situació de les llistes d’espera per la valoració dels futurs dependents. Tot i que la llei dicta que no s’hauria de sobrepassar els sis mesos des de la detecció fins que es rep la prestació, la realitat és molt diferent. Segons els cáculos d’ACRA, aquest tràmit es pot allargar fins als dos anys. «Cal agilitzar aquesta gestió, la burocràcia és excessiva», ha lamentat Pascual, que ha apuntat que aquest és dels pocs tràmits que realitza el departament que encara no està digitalitzat. De fet, la valoració de la dependència depèn, en part dels Serveis Socials Municipals, que estan saturats.
Al 2018, segons va reconèixer la Conselleria d’Afers Socials, havia 52.865 persones esperant aquesta valoració. Si tenim en compte els últims cinc anys, cada dos dies van morir tres catalans esperant ser atesos.
Font: https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20190409/catalunya-la-comunidad-con-mas-dependientes-en-el-limbo-y-mas-residencias-privadas-7398309
