Actualment vivim en una època que es caracteritza per una estructura de població totalment diferent de la que existia fa cinquanta anys. Tant la població espanyola com la de la resta d’Europa està patint un procés d’envelliment com a conseqüència de la baixa natalitat i l’augment de l’esperança de vida. Les persones majors de 65 anys constitueixen el 20% de la societat.
L’esperança de vida ha augmentat significativament en els últims anys i això fa més visible l’efecte de l’envelliment i, amb l’envelliment s’inicien una sèrie de processos de deteriorament gradual dels òrgans.
Amb els anys les patologies que poden causar alteracions en la funció visual són més freqüents. Una bona funció visual afecta altres paràmetres de qualitat de vida com podrien ser la discapacitat, caigudes i fractures, independència, sensació de benestar, activitats de la vida diària, ús dels serveis de la comunitat i mortalitat.
Les caigudes són una causa de morbiditat i mortalitat en la gent gran, cada any un 25% de la gent gran pateix una caiguda i una mala visió és un factor de risc per patir una caiguda. De vegades una mala visió pot associar-se a altres disfuncions, com l’auditiva, incrementant el seu impacte funcional en la persona. També pot produir alteracions en l’estat d’ànim com ansietat i depressió, alteració en les relacions socials o un empitjorament d’una demència senil. Pacients amb una mala visió poden necessitar ajuda en activitats com pagar factures, comprar, sortir de casa, pot afectar la capacitat de conducció (de vegades ajustant el seu patró de conducció conduint menys freqüentment, distàncies més curtes, en horari diürn, més lent).
Principals patologies visuals en la tercera edat
Cataracta
La cataracta es defineix com una opacitat en el cristal·lí i és una important causa de pèrdua visual. El cristal·lí és una estructura transparent en forma de lent biconvexa situada per darrere de l’iris i té la funció de refractar la llum i proporcionar acomodació, el que ens permet enfocar objectes en diferents distàncies (lluny-prop). El cristal·lí comença a deteriorar-als 40-45 anys perdent la seva capacitat d’acomodació (el que es coneix com presbícia o vista cansada), afectant a pràcticament la totalitat de la població i requerint l’ús d’ulleres per enfocar objectes propers.
Amb el pas dels anys el cristal·lí perd la seva transparència i es forma el que coneixem com cataracta. Poden aparèixer símptomes com sensació de visió de boira, fotofòbia, visió borrosa i enlluernaments, especialment nocturns dificultant la conducció nocturna. No existeix un tractament mèdic de la cataracta. L’únic tractament consisteix en l’extracció quirúrgica de la cataracta i l’implant d’una lent intraocular. Es tracta d’una cirurgia molt simple i indolora, d’escassos minuts de durada amb una recuperació molt ràpida de la funció visual permetent a més que els pacients puguin tenir una visió sense necessitat d’ulleres. És molt important extreure el cristal·lí abans que s’hagi endurit per evitar complicacions quirúrgiques.
DEGENERACIÓ MACULAR ASSOCIADA A L’EDAT (DMAE)
És una causa freqüent de disminució severa i irreversible de visió en els pacients d’edat avançada. La malaltia causa lesions en la porció central de la retina, la màcula que és la responsable de la visió central necessària per a la lectura o la conducció. Existeixen 2 tipus de degeneració macular:
La degeneració macular de tipus atròfica o seca és la forma més freqüent (85%) i es caracteritza per una pèrdua visual lentament progressiva.
La degeneració macular exsudativa o humida que es caracteritza per presentar noves formacions de gots sota de la màcula, la seva evolució és ràpida i severa.
Els símptomes poden ser imperceptibles en el seu inici (sobretot en la forma seca). En canvi en la forma humida els pacients poden tenir símptomes més acusats com una pèrdua de visió central brusca amb alteració de la forma de les imatges (les línies rectes es veuen deformades).
No existeix un tractament eficaç per a la forma seca tot i que hi ha certa evidència que suplements nutricionals poden alentir la seva progressió. Per al tipus exudativo ha un tractament amb fàrmacs antiangiogènics que s’injecten dins de l’ull pot aturar la progressió i estabilitzar la visió en alguns casos.
Glaucoma
El glaucoma és una malaltia de l’nervi òptic irreversible que es produeix per una elevació de la pressió intraocular. La incidència de glaucoma augmenta amb l’edat pel que és un factor de risc de patir la malaltia així com també ho són la miopia elevada i la presència d’antecedents familiars de glaucoma. La pressió intraocular elevada ve determinada per un desequilibri entre la producció d’humor aquoso (responsable de el to ocular) i el seu drenatge.
Hi ha diversos tipus de glaucoma, el més comú és el glaucoma crònic d’angle obert. El glaucoma produeix una pèrdua de camp visual, típicament s’afecta primer el camp perifèric i va progressant produint una constricció de el camp visual fins afectar la part central. Cal tenir en compte que l’afectació és irreversible i que la major part dels pacients no són conscients de patir la malaltia de manera que la prevenció és de vital importància. El tractament intenta aturar / alentir la progressió de l’glaucoma i es basa en fàrmacs (col·liris) per baixar la pressió intraocular, làsers o cirurgia en casos que no respon a altres tractaments.
Retinopatia diabètica
La diabetis de tipus 2 es manifesta també en l’edat adulta avançada. El cos fabrica insulina però no la utilitza adequadament per metabolitzar els sucres. És freqüent en persones amb excés de pes, antecedents familiars o que fan poc exercici físic. Aquesta patologia comporta riscos visuals ja que pot afectar la retina. Una detecció i tractament precoç és crucial per estabilitzar la pèrdua de visió.
Ptosi parpebral
A la tercera edat, la musculatura va perdent tonificació i, de vegades, això comporta un despenjament de les parpelles que pot arribar a afectar la visió. El tractament és quirúrgic.
Sequedat ocular
Amb l’edat és freqüent que les mucoses es ressequin. Així ocorre amb la via lacrimal. Això comporta problemes de sequedat ocular que poden resultar molt molestos i ocasionar complicacions com la blefaritis, a l’obstruir les glàndules de Meibomio de les pestanyes, ocasionant inflamació i secreció greix que pot infectar-se. El tractament requereix una higiene palpebral diària i específica en funció de l’afectació.
Recomanacions per a la cura dels ulls a la gent gran
- Hidratar diàriament els ulls mitjançant llàgrimes artificials indicades per l’oftalmòleg
- Rentar diàriament les parpelles segons indicacions proporcionades per l’oftalmòleg en cada cas
- Controlar regularment dels nivells de sucre i colesterol en sang
- Practicar gimnàstica ocular enfocant de lluny i de prop alternativament
- Evitar conduir després de la caiguda de el sol, o realitzar activitats que requereixin concentració visual en condicions d’escassa il·luminació, quan el cristal·lí comença a opacificarse i es perd sensibilitat a l’contrast
- Acudir, com a mínim un cop a l’any, a l’oftalmòleg per revisar la visió (especialment el fons d’ull, la pressió intraocular i el cristal·lí)
